Ojo con el diseño barato!
Quan et porten clients i/o feines així… m’enrecordo d’aquest article que vaig llegir a la web del Barcelona Centre de Disseny (sota la foto) . De qui és la culpa? dels empresaris i clients? dels dissenyadors? dels impresors? dels rotulistes?! Esque aquests d’Acesol s’emporten la palma, s’han deixat una pasta en campanyes publicitàries i no tenen ni pautat com han de ser les seves tendes franquiciades. Uns fan catàlegs, uns altres els anuncis, els de les webs es flipen amb les plantilles… Així anem, jpg per vinils de tall…
“Les disciplines del disseny són poc conegudes, fins i tot per aquells que, des de fora, creuen conèixer-les. Són les més sol·licitades pels joves a l’hora d’escollir el seu futur; la paraula “disseny” es ven i es compra bé. Molts cursos llampec, econòmics, sense control i sense denominació d’origen obren expectatives a joves als quals els venen, sense massa escrúpols i amb un cert èxit, un futur brillant que podran aconseguir per la drecera, en unes hores i sense haver de passar pels estudis oficials i reconeguts.
Una gran quantitat de professionals ben preparats, responsables, qualificats i amb experiència l’exerceixen. Molts joves l’estudien amb ganes i expectatives de futur. Però també és cert que hi ha una gran quantitat de persones que s’hi dediquen però seria millor que no ho fessin.
En un primer grup s’hi compten els autèntics, els que es dediquen o pretenen dedicar-se a aquesta professió per motius vocacionals, posant-hi tots els sentits. En un altre grup hi ha els imitadors, els que s’hi dediquen com a recurs pretenent prendre la via ràpida… i que, més tard o més d’hora s’estavellaran.
El més important és que l’empresari, l’usuari de disseny no sigui víctima de l’acció d’aquests segons. El Col·legi Professional de Disseny Gràfic i totes les institucions reconegudes i de prestigi relacionades amb el sector del disseny, treballem per evitar-ho.
Les disciplines del disseny són professions d’una gran complexitat i molt atractives que per ser desenvolupades amb garanties i l’efectivitat responsable que requereixen precisen una formació continuada, els estudis oficials de la qual exigeixen entre tres i cinc anys de dedicació o que també pot adquirir-se a partir d’una experiència pràctica de com a mínim deu anys.
El dissenyador precisa estar sempre informat sobre tot el que l’envolta, sobre tot allò que succeeix dia a dia: moda i tendències, política nacional i internacional, art i activitats o esdeveniments culturals de tot tipus, esports… en definitiva, tot el que es produeix no tan sols en el seu entorn immediat.
Ha de ser un observador sense treva, sempre en alerta permanent, actualitzant-se constantment. Ha de tenir un gran sentit de l’equilibri dels espais i de les formes, siguin de la dimensió que siguin, amb els coneixements d’un tècnic i la sensibilitat d’un artista. Cal que sigui, fins i tot, un bon dibuixant.
Empresari, empresària: rebutgeu les imitacions!
En disseny, els “txollos” no els dóna el preu, sinó el tractar amb un professional autèntic que beu de totes les fonts esmentades sense deixar que s’assequin mai.
En disseny també es pot aplicar la dita popular “el que és barat, sempre acaba resultant car”. Com a empresari, pensi en els seus propis arguments quan ofereix el seu producte o servei.
Quan precisi disseny, demani informació, assessori’s i contracti un professional autèntic. Pensi en el que està en jóc. Per a vostè, per al seu client i per a la societat és molt important el seu èxit. En contractar disseny, actuï igual que ho faria si precisés un advocat, un arquitecte o un metge; acudeixi a professionals acreditats i responsables.”
Autor: Carles Catalan
President del Col·legi Professional de Disseny Gràfic de Catalunya
via: http://www.bcd.es/gimmaster/portal_2004/2_Disseny/2_3_1_estudis.asp?idiom=cat
